Just ha fet un any de l'actual legislatura al Consell de Mallorca i uns dies després fa un any que som arribat a l'IMAS com a vicepresident. Provenc d’una legislatura anterior a política municipal i si una cosa puc dir, és que no té ni punt de comparació. En primer lloc, perquè les dimensions i l’abast de la institució són molt diferents a els d’un ajuntament i, per altra banda, perquè els projectes i les accions que han requerit aquests dotze mesos requereixen d’altres punts de vista.
A tot això -i puc semblar repetitiu – he d’afegir que el darrer mig any ja sabem que ha canviat sobtadament. La planificació d’un inici ha fet un gir que no implica l’abandoment de les previsions però sí un canvi en l’ordre i en la manera de fer. La gravetat de la pandèmia no ens ha fet deixar de costat el full de ruta, més aviat l’hem modificat i enriquit, fins i tot.
La primera part de l’any planifiques i ordenes de qualque manera els quatre anys de legislatura, per a la qual cosa s’activa la maquinària. Fins aquí, la cosa flueix amb normalitat. Després, arriba el mes de març i la COVID-19 arriba amb un fort cop de timó al nostre dia a dia de gestió.
Què passa amb la maquinària? L’activitat continua, els projectes són els mateixos, pot ser ho intercalam amb altres. La rapidesa esdevé encara més ràpida i els treballadors de l’administració s’impliquen al 100%. El moment necessita de noves respostes que no estaven previstes. Engegam la línia 900 d’emergència social amb fins a quinze persones que atenen amb exquisida cura a les persones que hi contacten: dubtes, temors, necessitats bàsiques... i també ofertes d’ajuda, persones que ofereixen material, entitats i altres institucions, empreses; ciutadans i ciutadanes anònimes que pensen en poder posar ajuda a qualque veïnat.
El primer any ha passat d’una manera que ens pot semblar més ràpida, pels esdeveniments i la intensitat segurament, però tal vegada perquè he vist com la solidaritat i la implicació de l’entorn on faig feina han desenvolupat encara més les ganes de superació i, sobretot, malgrat l’adversitat, les ganes de donar la màxima resposta possible.