La possibilitat que s'aprovi a nivell estatal una harmonització fiscal per a les autonomies ha començat a aixecar polèmica i ha començat a ser contestatada des de múltiples bandes. Resulta evident que des de les Illes Balears hem defensat més capacitat de regulació pel Govern Balear en matèria tributària, així es va aprovar al Parlament aquesta legislatura una iniciativa al respecte presentada pel grup parlamentari del Pi-Proposta per les Illes Balears.
El Govern Balear, si realment ens creim el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions proclamat a la Constitució, ha de tenir capacitat de decisió als tributs. Dins uns marges, com per exemple que no poden ser confiscatoris, ha de poder crear-los o eliminar-los, augmentar-los o reduir-los, establir-hi bonificacions i beneficis. La política fiscal forma part de qualsevol política econòmica amb cara i ulls, les decisions fiscals no només determinen els ingressos d'una administració sinó que també poden dinamitzar o perjudicar la marxa econòmica d'un país.
El problema de fons però, és que el model no funciona. El problema de fons és que la majoria dels ingressos dels governs autonòmics, excepte Euskadi i Navarra, provenen de transfarències que fa l'estat. No seria molt més lògic que els ingressos que nutreixen l'acció d'un determinat poder públic fossin recaptats i regulats per aquest poder públic, la qual cosa el faria més responsable en les decisions fiscals. Alguns diran que això rompria la caixa única i no sé quantes altres essències. Per jo aquests arguments són pardalades.
Té lògica que els ajuntaments recaptin i tenguin una relativa capacitat de decisió en el tribut (Impost de Béns Inmobles) més rellevant pel seu finançament i les autonomies estiguin més limitades? O té lògica que si ho puguin fer, en un cert sentit, les ja citades Euskadi i Navarra amb el seu concert econòmic i no passi res, i en canvi el món s'ensorri si ho fan altres?
En la meva modesta opinió tots els poders públics haurien de ser responsables i gestionar les figures tributàries que en essència serveixen de font per al seu funcionament. Això estalviaria molts d'emperons com la foscor, la rigidesa i el decalatge temporal del sistema de finançament autonòmic. Hauria més responsabilitat, més transparència i més claretat. I pens que aquest és un plantejament que lliga molt millor amb el federalisme teòricament defensat pel PSOE o amb el confederalisme que seria un poc l'aposta de Podem o amb el nacionalisme d'ERC. De fet, un model on les comunitats tenguin una important capacitat de decisió fiscal lliga molt millor amb el model de descentralització política que és l'estat autònomic.
Anar per l'harmonització és incoherent. I no només és incoherent sino que és no entendre la magnitud i la mecànica que hi ha darrera el tema Madrid. Perquè es diu o es deixa caure que l'harmonització es planteja perquè la comunitat de Madrid fa dumping fiscal, té un règim tributari més atenuat cosa que provoca la fugida d'empreses cap a la capital... El fenòmen Madrid va molt més enllà de la fiscalitat. Hi ha la capitalitat política, una mastodòntica concentració de poder polític i econòmic, una aposta de fa molts d'anys per una Espanya radial amb inversions fonamentals com el tren d'alta velocitat, aeroport... La Espanya “vacia” és un dels fruits d'aquesta política. I certament aquesta concentració s'hauria de reconduir i s'hauria d'anar a una política molt més equilibrada territorialment. Ara bé, no és admissible pervertir tot el sistema perquè no agradi el que fa el Govern de la comunitat de Madrid en matèria fiscal, que a més no deixa de ser la punta de l'iceberg.