No és cap novetat que el jovent rebi crítiques per part d’aquells que ja no som joves. Malauradament, és una constant en la nostra societat i durant el confinament i tota la crisi provocada per la Covid-19 no ha estat una excepció. No han estat poques les notícies i els comentaris que han posat el focus en el jovent, acusant-los en conjunt d’una actitud relaxada davant les mesures dictades per reduir l’impacte de la Covid-19.
Certament hi haurà hagut persones joves que no hagin complit amb les mesures i recomanacions de les autoritats sanitàries. De la mateixa manera que hi ha hagut persones adultes que tampoc han complit ni compleixen. I és ben cert que no podem baixar la guàrdia. És imprescindible que tothom prengui consciència de la situació i que cadascú de nosaltres assumeixi la seva part de responsabilitat. Per això és necessari fer crides a la responsabilitat de tots els col·lectius i de la societat en el seu conjunt.
Però s’ha d'anar amb compte a l’hora de transmetre aquest missatge i evitar perllongar aquest visió negativa del jovent. Perquè és tremendament injusta. El jovent també fa la seva part. Durant aquesta crisi sanitària s’estan duent a terme moltes iniciatives comunitàries impulsades per joves i per col·lectius juvenils. Centenars de joves universitaris s’han ofert com a voluntaris per ajudar a l’IB-Salut. Les escoles d’estiu i la conciliació familiar no serien possible sense la participació de joves monitors i monitores. I així, un llarg i molt implicat etcètera.
Hauríem de fer un esforç col·lectiu per eradicar aquesta visió negativa de la joventut i adreçar-nos amb una altra actitud al jovent, un col·lectiu molt afectat per la crisi derivada de la Covid-19 i que hauríem de tenir més present.