jueves. 28.03.2024

Zonifica que zonificaràs

La història del lloguer turístic és una història llarga i la zonificació no és més que el darrer capítol. En aquesta història convé diferenciar entre qui va crear el problema i qui no ha sabut posar solucions més o manco eficients i realistes.

De pisos i cases a les Illes Balears se n'han llogades a turistes des del moment que va començar aquesta activitat. A qualsevol zona turística tothom sap que hi havia pisos que es llogaven a gent que venia a passar-hi les vacances. Certament, els nous temps i internet han multiplicat aquesta pràctica que ara és molt més intensa a les Illes Balears i arreu del món.

Va ser el Partit Popular qui va aprovar una llei de turisme que prohibia turísticament el lloguer d'habitatges plurifamiliars. Va ser el Partit Popular qui va modificar la Llei d'arrendaments urbans perquè els arrendaments de temporada a efectes de vacances estiguessin sotmesos a la normativa turística. Va ser també el Partit Popular qui, davant una realitat existent i que progressava geomètricament, va optar per la prohibició. No va voler canalitzar un fet imparable segons un dels grans hotelers d'aquesta terra.

El compromís de l'actual majoria d'esquerres era regular el lloguer turístic, és a dir, passar de la prohibició a la canalització d'aquesta realitat. A l'hora de la veritat, però, no hem fet aquest camí. Realment, hem fet el trànsit de la prohibició explícita a la prohibició implícita. Per això, pens que són d'agrair les declaracions de l'actual batle de Palma, quan en un atac de transparència, ens va explicar la seva vertadera intenció: la prohibició total.

En aquest joc de l'absurd, que coneixem amb el malnom de Frankenstein, s'inscriu la zonificació presentada pel Consell de Mallorca. Una zonificació que analitza amb un cert deteniment els nuclis d'interior però que no ho fa amb els nuclis costaners i el sòl rústic. Curiosa manera de fer les coses quan la mateixa zonificació assenyala que aquesta activitat turística és molt notable (es diu que suposa el 37% de l'oferta legal) a sòl rústic i quan si algun lloc pot estar saturat turísticament és on més turistes es concentren.

Durant anys se'ns va dir que una bona planificació turística consistia a concentrar els usos turístics que eren incompatibles amb els usos residencials. Aquest era un dels grans eixos del Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística. Resulta que ara els cracs que ens governen, fins i tot, permeten l'ús turístic i el residencial a un mateix habitatge en aquest bunyol de modalitat del lloguer amb un màxim de 60 dies de l'habitatge principal. Ara resulta que un dels criteris de la zonificació és el repartiment de l'oferta arreu del territori. A jo no em pareix malament que als pobles d'interior s'hi puguin fer estades turístiques. De fet, em sembla beníssim. El que trob malament és discriminar els pobles amb més tradició turística que, molt sovint, són els més atractius.

En el fons, la zonificació torna a caure en l'error de veure el lloguer turístic com el gran problema per fer efectiu el dret a un habitatge digne, tot i que el mateix document de la zonificació conclou que els habitatges dedicats a estades turístiques no superen el 5% del parc immobiliari (la majoria de gama alta). Resulta, per tant, que la declaració de saturació no està feta tant en funció dels turistes sinó dels habitatges buits en relació al total d'habitatges.

Serveixin aquestes espipellades per posar de manifest com la zonificació torna a ser hereva d'uns prejudicis contra aquesta realitat. En tot cas, abans s'hauria d'haver fet aflorar l'oferta que complís uns mínims de qualitat. Però, sobretot, els ajuntaments són els que haurien d'haver estat els responsables de fer la zonificació, o almanco el seu informe ser vinculant a tots els efectes. Quan les coses comencen malament, tenen tendència a continuar malament i a acabar encara pitjor.

Josep Melià Ques

Diputat d'El Pi-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS

Zonifica que zonificaràs