domingo 27/9/20

Se cerca líder (incorporació immediata)

Mentres s'acosta, inexorable, la data d'inici d'un curs escolar amenaçat per múltiples incerteses i un cert pànic preventiu comença a escampar-se per les aules desinfectades, buides i silencioses de les nostres escoles i instituts. Mentres els pares es debaten entre la por a dur els seus fills als centres escolars i l'amenaça d'una sanció per incomplir les seves obligacions d'escolarització dels infants. Mentres tot això passa i el virus que mai se n'ha anat torna a sembrar de temor, angoixa i depressió una societat on conviuen ciutadans responsables amb psicòpates insolidaris i narcisistes, el govern que ens havia de protegir del desastre se'n va de vacances com si aquest fos un mes d'agost normal, com si darrere aquesta tragèdia no hi hagués més de 30.000 morts i una societat tocada i a la deriva.

No és senzill descriure què se sent quan el model sobre el qual has bastit tota una vida de cop i volta fa fallida i s'esfondra d'avui per demà. És difícil explicar la sensació d'orfenesa emocional que t'envaeix quan això succeeix, com a part que ets d'un cos social amb el que has arribat a establir lligams de respecte, empatia, afecte i solidaritat i que ara, igual que fas tu, mira atemorit als seus governants esperant respostes que mai no arriben. És molt dur sentir que avançam a les fosques, cercant a les palpentes una sortida que els que ens havien assegurat que tot aniria bé ara són incapaços de trobar.

En situacions de crisis no fan falta únicament bons gestors, tècnics eficaços o professionals competents. Quan una societat fa implosió per la concatenació de crisis que afecten directament al seu futur (crisis sanitària, econòmica, territorial, institucional...), és el moment dels líders de veritat, persones amb sentit de l'estat i de la història, amb vocació de servei públic i una ambició personal (legítima) subordinada sempre a l'interès general. I si una societat no disposa de líders així, aleshores s'haurà (ens haurem) de resignar a dependre dels demagogs, dels oportunistes, dels cínics que, amb virus o sense, sempre tenen molt clar que el bé jurídic a protegir és, única i exclusivament, el seu propi benestar.

Se cerca líder (incorporació immediata)
Comentarios