Si de jovenets, llegint la famosa novel.la de Ray Bradbury, vàrem descobrir que Farenhait 451 (equivalent a quasi 233 graus Celsius) és la temperatura a la qual el paper dels libres s’inflama i finalment es crema, potser ens hauríem de demanar a quina temperatura entra en combustió el cervell humà, fins al punt de provocar una dessecació de les vies d’irrigació cerebral que condueix a l’individu afectat a patir episodis perfectament compatibles amb el cretinisme.
Un bon exemple d’això és la purga inquisitorial que té lloc a una gran part del món amb el revisionisme de la Història com a eix central, un dels símptomes més inquietants del col·lapse neuronal que, de sobte, sembla haver infectat milions de persones per tot arreu amb més força que la Covid-19. Només així s’explica la fúria amb la qual els nous inquisidors i els seus acòlits cibernètics grapegen obscenament els llibres d’història sense el més mínim pudor ni respecte als fets i a les seves circumstàncies,emparats per la impunitat que proporciona l’anonimat del grup, la protecció de la massa, la veritat oficial.
D’aquesta manera la Història en majúscules, esbudellada frenèticament i sense pietat pels gurus d’una nova modernitat fàtua, hipòcrita i puritana, és reescrita des del ventrell, el ressentiment i la ràbia i no des de la raó, menyspreant intencionadament el context social, polític i cultural en què tingueren lloc uns fets que ara es volen requalificar èticament amb caràcter retroactiu.
En la seva deriva totalitària, l’actual revisionisme històric -trampós, banal, cutre- no respecta res: s’enderroquen les estàtues a la mateixa velocitat que s’esfondren els pilars racionalistes d’una civilització occidental que ara, atemorida, mira a dreta i esquerra abans de creuar el carrer, d’expressar una idea, de fer un acudit, d’insinuar una paròdia. En el món màgic de la correcció política i moral convé anar molt alerta amb allò que dius, escriuso defenses, perquè qualsevol (qualsevol) pot ésser ara el teu delator, el teuenemic o fins i tot el teu botxí.