viernes 10.07.2020

Trinxeres mentals

No podem elegir el temps històric que ens toca viure. Tampoc podem elegir la família, el codi genètic, els records associats a la nostra nissaga, les derrotes i les victòries d’un passat que no hem viscut però que engruna la nostra memòria. De fet, ni tan sols elegim sempre els nostres afectes o els nostres odis, tantes vegades condicionats -uns i altres- per emocions heretades o prejudicis imposats per l’entorn social (família, tribu, poble, pàtria...).

La pulsió tribal és més forta en moments de crisi, quan s’acumulen els interrogants i minven les respostes. Davant una amenaça inesperada (un virus implacable, una imminent (i salvatge) crisi econòmica, una polarització política suïcida o una previsible explosió social) tenim la tendència a tornar a les trinxeres del pensament confortable, un territori acollidor, un refugi on curar la nostra angoixa existencial enrevoltats dels “nostres” -sempre fidels, sempre acrítics- amb l’esperança què mai ens deixaran enrere perquè pensen i senten com nosaltres. Defora de la tribu sempre fa molt de fred.

En temps de pandèmia sanitària i quarantena ètica, és igual el tema que estregui a debat: la monarquia, la sanitat, el canvi climàtic, el racisme, la independència de Catalunya, la corrupció, l’ensenyament, la memòria històrica, el pacte constitucional.....en temps de trinxeres mentals els conceptes perden el seu sentit i esdevenen consignes, les idees reculen davant les ideologies, la dialèctica deriva en retòrica bèl·lica i els adversaris tornen a ésser els enemics que hem de combatre en una batallasense regles, a cops de tuits, infàmia i misèria moral.

“Fanàtica és aquella persona que no pot canviar d’opinió i no vol canviar de tema”. La frase de Churchill descriu el perfil del ciutadà-robot que sorgeix de la nova normalitat post Covid-19: un escenari social distòpic, onl’acceptació civilitzada de la discrepància i el respecte al dissident serancriminalitzades com un símptoma de debilitat que ha d’ésser reconduïda pel pensament oficial i en benefici del poble. D’aquí al Ministeri de la Veritat de George Orwell o als programes de reeducació del Gulag potser només hi haurà una (petita?) passa.

Trinxeres mentals
Comentarios