Covid

Aviat farà un any que convivim amb la COVID, un any difícil per tota la societat i per tants i tants sectors. El gremi fotoperiodístic no n’ha quedat al marge i a més de les penúries laborals que hem patit també ens hem trobat moltes vegades davant un mur oficial que ens ha impedit documentar com cal tot el que ha passat. Per aquesta raó i perque en quedi un testimoni gràfic fa uns mesos va començar el projecte Archivo Covid. Aquest projecte no és més que la unió de molts fotògrafs d’arreu d’Espanya que s’han juntat desinteressadament per aportar les seves imatges al que hauria de ser la memòria gràfica d’aquesta pandèmia.Hi ha autors de tots els territoris i podeu seguir la tasca que s’està fent a la galeria d’Instagram del projecte. Val la pena pegar-hi una ullada per veure la magnitud de la tragèdia, per veure des dels professionals sanitaris fins a les UCI’s, dels carrers buits als ciutadans que passaven el temps dins les seves llars com bonament podíen.  Aquí hi podeu veure les múltiples quotidianitats que s’han viscut durant aquest any i que no totes han sortit als mass media. També és una reivindicació de la importància dels professionals del fotoperiodisme, sobretot ara que de cada vegada més es redueixen plantilles i molt mitjans es conformen amb les fotografies “oficials” per il·lustrar les informacions. Unes imatges lliures, sense censures prèvies, que mostren la cruesa de la malaltia i la mort, els esforços dels sanitaris, l’angoixa dels ciutadans i també l’instint de supervivència. Seria bo que aquest projecte acabas ja, d’una vegada per totes, amb l’etern debat de si s’han de mostrar o no les imatges de dolor i mort, no veureu “morbo” a aquestes fotos; són informació, són història i són necessàries perquè la nostra societat sigui més adulta i responsable.