jueves. 28.03.2024

El 28/06 va bé per fer memòria

El 14 de març de 2004, el Partit Socialista (PSOE) guanyà les eleccions generals després de dues legislatures de govern de dreta a Espanya. Suposà un canvi considerable de tendència en la manera de governar amb les mesures que s’anirien prenent.

Jo tenia vint-i-quatre anys en aquell moment i estava en els inicis laborals postuniversitaris. Creia que el canvi polític seria molt bo però he de dir que no imaginava el canvi transformador que això suposaria. Sí que és cert que el PSOE havia presentat un programa electoral que incloïa el compromís de possibilitar el matrimoni entre persones del mateix sexe i l’exercici dels drets implícits. Va ser un dels canvis legals que vaig viure més intensament perquè sempre ho havia vist molt llunyà i això suposava la possibilitat de formalitzar la relació amb la persona que estimava.

El juliol de 2005 s’aprovà el matrimoni entre persones del mateix sexe i això suposava una passa més entre la igualtat entre els ciutadans d’aquest país. Espanya esdevenia el tercer país del món que ho aprovava, només dos països europeus -Holanda i Bèlgica- ho havien fet ja. Aquest fet ens posava a la capdavantera del món en la igualtat de drets i això és més important aquí perquè teníem una democràcia molt jove i que només havien passat trenta anys de la mort del dictador. No fa falta recordar com érem considerats els homosexuals durant la dictadura.

Quan ha governat el Partit Socialista a Espanya és quan hi ha hagut els principals avanços socials, en matèria de drets i de llibertats de la ciutadania. Els avanços no es fan amb les polítiques consevadores que practica la dreta d’aquest país i convé sempre tenir present la seva postura en matèries importants quant a drets socials.

En el meu cas, em va doldre molt el recurs d’inconstitucionalitat que Partit Popular va presentar el 30 de setembre de 2005 al Tribunal Constitucional contra dita reforma Codi Civil, a més de tota la sèrie de barbaritats que al·legaven determinats polítics per justificar l’oposició al matrimoni entre persones del mateix sexe. Sempre record n’Ana Botella -que seria batlessa de Madrid, la capital de l’Estat- explicant que “si juntes dues pomes, donen dues pomes, en canvi, si juntes una poma i una pera, no poden donar mai dues pomes, perquè són components distints...”.

En aquella etapa sentírem expressions d’aquesta categoria i no vull pensar la paciència i la força que tengueren les persones de primera línia política i reivindicativa com en Pedro Zerolo. Set anys després arribà el veredicte del Constitucional favorable amb vuit vots a favor i tres en contra.

Anys després observes amb perspectiva els anys de democràcia, et centres en els canvis legislatius i veus que la gent de tot l’espectre polític, militant o votant, es casa amb qui vol o es divorcia de qui troba, amb tota la normalitat del món. I amb això torn a una afirmació anterior: deu ser que quan governa el PSOE, lluitam per avançar en drets, engegam iniciatives per a la millora social i tots, tant els que ho defensam com els que s’hi oposen, en gaudim.

El 28/06 va bé per fer memòria