jueves 3/12/20

Omnia tempus habent

Les circumstàncies que vivim em fan pensar en una paraula: INNOVACIÓ. És una d’aquestes paraules que potser han estat usades de manera lleugera. 

Fa un bon grapat d’anys, era director d’un centre escolar i amb els pares i mares, plantejàrem de manera pilot l’implantació un grup d’educació primària amb dispositiu mòbil one to one. La proposta innovadora de tenir tableta semblava arriscada per a alguns però anys després, aplicada a tots els cursos superiors, ha resultat molt útil en aquests moments d’ensenyament a distància. El punt de partida va ser la tableta però no va quedar aquí òbviament: internet, xarxa, aplicacions diverses, maneres de fer feina, canals de comunicació, flipped-classroom…

Tot aquest conjunt anava acompanyat de formació, seguint especialistes, experiències d’anteriors que ho haguessin engegat abans, discussions entre professors i idees posades en comú.

I per què explic aquesta experiència? 

Avui és perfectament aplicable. 

Els polítics convé que aprofitem la paraula INNOVACIÓ. Ja és massa habitual que cadascun prengui pel seu vent o que alguns triïn la crispació en el debat, el titular del negativisme o, fins i tot, les teories de la conspiració; avui, ja en tenim prou exemples.

Pens que aquesta etapa que vivim necessita de gestors que avancin i d’una oposició serena, que aporti i vetli per la salut de la gestió, que no encengui el foc, que això pot esperar.

Fa unes setmanes vaig veure una entrevista a n’Alejandro Amenábar en què explicava com assegué tota la varietat d’actors de Los otros a discutir per posar-los d’acord, prèviament a tenir bon rodatge i un existós resultat. Tal vegada la màgia del cinema ens pot ensenyar a construir la realitat.

Omnia tempus habent
Comentarios