La història de Son Quint va lligada a la història de moviment ciutadà a Palma. L’any 1982 es va produir el primer intent especulador sobre aquesta gran finca del Ponent de Palma, amb un projecte que preveia la urbanització de 350 Ha, la pràctica totalitat de la seva extensió. La pressió ciutadana, liderada aleshores per una jove Associació de Veïns de Son Rapinya, va aconseguir paralitzar aquell projecte.
Després d’uns anys de relativa calma, el Grup alemany Schörghuber, que acabava de vendre els terrenys de Cala Mondragó al Govern de les Illes Balears per 1.950 milions de pessetes (11,7 M€), va adquirir aquesta finca i les de Son Muntaner i Son Xigala i, al llarg dels darrers 30 anys ha desenvolupat diversos projectes urbanitzadors que avui envolten les barriades de Son Rapinya i de Son Serra-La Vileta. El projecte urbanístic de Son Quint, que es va haver de negociar a finals de la dècada dels 90 i que s’ha començat a desenvolupar el 2019, va aconseguir preservar per a la nostra ciutat una zona verda de 100.000 m2 a Son Muntaner, reduir l’ample i allunyar la nova ronda de la zona poblada de Son Rapinya. L’any 2002 l’AV de Son Rapinya, l’Ajuntament de Palma i la urbanitzadora, el Grup Vibelba, signaven un conveni que, entre d’altres, establia totes aquestes condicions i assegurava la cessió al municipi del Parc de Son Quint-Son Muntaner.
D’aquell inicial projecte urbanitzador de l’any 1982 ha sobreviscut la finca principal, de 200 Ha, que avui està catalogada com a ANEI i que encara preserva importants valors patrimonials, etnològics, culturals, mediambientals i paisatgístics. Entre ells destaca l’antic camí de Palma a Puigpunyent, datat del segle XIII i que ha estat recentment incorporat pel Consell de Mallorca a la Ruta de la Pedra en Sec convertint Son Quint en la porta d’entrada de Palma a la Serra de Tramuntana.
Els moviments ciutadans que l’any 1982 varen protegir Son Quint i que el 2002 preservaren una part de la de Son Muntaner, han continuat la seva lluita al llarg dels darrers 40 anys i, en l’actualitat, mantenen la seva pugna amb Vibelba pel reconeixement del traçat històric del Camí Vell de Puigpunyent, amb el que fan partió les seves propietats, i que ha estat barrat i tancat per aquest grup promotor en diversos punts del seu traçat original. I també amb Red Elèctrica Espanyola i les diverses administracions públiques responsables, en particular la de l’Estat, per l’atemptat mediambiental i paisatgístic que ha suposat la instal·lació de 14 grans torres d’alta tensió dins aquest espai natural.
En aquest context, ja fa tres anys que un partit polític, El Pi, ha volgut recollir les reivindicacions històriques dels ciutadans d’aquesta zona de Palma i, d’ençà de l’any 2017, tracta d’introduir una esmena als pressuposts generals de les Illes Balears per tal d’adquirir la propietat amb fons públics i aconseguir la vella reivindicació veïnal de protegir Son Quint.
El mes de gener de 2019 el Consell de Mallorca també va aprovar, per unanimitat, una moció que reclama al GOIB l’adquisició de Son Quint amb fons de l’Impost Turístic i, en el moment de redactar aquest article, s’ha tornat a presentar una nova esmena als pressuposts generals de les Illes Balears per assignar 1 milió d’euros als treballs inicials d’adquisició de la finca.
Si s’aconseguís adquirir Son Quint, Palma disposaria d’un pulmó verd de considerables dimensions: Amb la unió de les 150 Ha. del Parc de Bellver i Son Berga, les 10 Ha. del Parc de Son Muntaner, la zona ANEI de Son Muntaner i la finca rústica de Son Puigdorfila Vell (també en debat per a la seva desclassificació del PGOU, ja que una altra grup immobiliari, Promotora Reina, hi pretén construir 200 habitatges, ja en parlarem en una altra ocasió) i les 200 Ha. de Son Quint, es podria constituir el Corredor Verd de Ponent, creant el Parc Natural de Ponent, que ocuparia una àrea total aproximada de 400 Ha., 2 milions de metres quadrats.
Poder veure materialitzat aquest gran parc natural seria tot un regal pel medi ambient de la capital de les Illes Balears i per a totes aquelles persones que, al llarg de 40 anys, han treballat per la preservació de Son Quint.
Joan J. Prats Marí