;
martes 26.05.2020

Coronavirus: Visions

És evident que el coronavirus ha provocat un enorme impacte en les nostres societats. Un impacte immediat en la salut, en l'economia, en l'ocupació i en les llibertats de les persones. El confinament, la suspensió d'empreses i feines i les limitacions són realitat per a les que no estàvem preparats. Molts diuen que res serà igual després de tot això. Som escèptic. Ja sé que és molt més lluït dir que això provocarà un canvi d'era, que és un moment històric, que la humanitat prendrà consciència de la seva fragilitat i de la necessitat de ser més respectuós amb la natura. Però jo veig moltes més ganes de recuperar la vida anterior, el que molts en diuen “la normalitat”, que envestir un canvi que dugui a viatjar manco, a consumir manco, a no voler tenir tant, a fruir de les petites coses i a baratar de filosofia.

De totes maneres, temps n'hi haurà per xerrar de les conseqüències de tot plegat. I tampoc vol aquest article entrar en les mesures econòmiques per compensar el desgavell, tema capital. Ara volia centrar l'atenció en altres qüestions.

En primer lloc, en les mesures adoptades mentre dura l'estat d'alarma. Sembla evident que hi ha coses molt males d'entendre. Si la prioritat és el confinament com a element cabdal per combatre el contagi, aleshores, per què no s'ha paralitzat tota activitat que no suposin serveis essencials? Per què hi ha sectors que no són essencials que no estan afectats per l'aturada? Segurament aviat això serà corregit. La coherència de les accions en moments així és fonamental. Una norma clarament justa és més bo de fer que sigui respectada que una norma que presenta punts foscos o incongruents. A les Balears el que li convé és mantenir una postura dràstica ara, ser radicals en el combat perquè és la manera que el problema no es perllongui en el temps i intentar tenir una temporada turística decent.

En segon lloc, voldria centrar l'atenció en la concepció que traspua l'estat d'alarma acordat. El govern de l'estat tot i arribar tard, tot i anar per darrere i amb idees més embullades, tot i que la competència de salut és de les comunitats autònomes, es va irrogar en exclusiva la gestió de la situació. Fent un tractament unitari quan és innegable que les realitats són diferents. La situació de Madrid no és comparable amb cap altra, el seu tancament era la primera cosa a decretar. Vistes les diferències existents de contagis i malalts, de recursos sanitaris, de realitat geogràfica, no seria més lògic atorgar poder de decisió a les Comunitats Autònomes perquè modulin temps de confinament, activitats que es poden anar reiniciant, limitacions a sectors vulnerables entre altres. El problema de la mentalitat centralista és que no assumeix que les comunitats també són estat, que la gestió del govern central no té per què ser més eficient, que la diversitat encaixa millor amb decisions descentralitzades.

Ara és el moment de combatre la propagació i salvar vides. És el moment de preparar el terreny per a la recuperació, per l'encesa i el reinici, una recuperació que podria haver de ser escalonada i diversa.

Josep Melià Ques

Diputat d’El PI-Proposta per les Illes Balears

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Coronavirus: Visions
Comentarios