Sembla que existeix un compromís entre el PP i el PSOE a nivell estatal per posar en marxa una reforma constitucional. Encara que no s'ha definit el sentit i abast d'aquesta reforma resulta que s'ha introduït, almanco per part socialista, com a una via per trobar un possible desllorigador al conflicte català.
Fa pocs dies al Parlament de les Illes Balears es va debatre i votar una proposta sobre la limitació de mandats del president del govern i dels presidents dels consells. Aquesta iniciativa va ser votada negativament pel PP tot i que al pacte de governabilitat amb Ciutadans que va firmar per investir president al Sr. Rajoy s'hi incloïa aquesta possibilitat.
El que vull dir amb tot això és que estam massa acostumats a que s'adoptin compromisos genèrics i de molta ambigüitat que no es fa comptes complir. Això és una manera d'enganar el personal i guanyar temps. Creu realment el PP en la reforma constitucional? I el que és més important: en quina reforma, amb quin contingut? No és el PP el que va provocar la retallada de l'Estatut i el que ha fet un exercici del seu poder que ha acabat involucionant el model autonòmic?
Sincerament, arribats al punt on som no crec que es tracti de fer brindis al sol, o de vendre motos, o de pura gesticulació buida.
Una reforma constitucional que en matèria de finançament fixes el principi d'ordinalitat i el concert econòmic, que blindàs i augmentàs les competències exclusives de les comunitats, que reconegués el caràcter plurinacional de l'estat, que fes del senat una vertadera cambra de representació territorial i no un balneari de cinc estrelles per polítics... Això seria una reforma que podria intentar trobar comoditat pels que se senten exclosos... És això del que s'està parlant? És això en el que tothom pensa quan li diuen reforma constitucional?
Costa creure que això vagi per aquí. De fet, costa creure que hi hagi voluntat real de reformar la constitució. Que alguns s'hagin autoanomenat constitucionalistes ja és un símptoma nefast. La Constitució per definició no ha de ser d'uns en contraposició a uns altres. I si realment estimes la Constitució el que vols és que sigui de tots. I que aquest exercici d'exclusió ho hagin fet els mateixos que no varen votar a la Comissió Constitucional el títol constitucional dedicat a les autonomies és tot un exercici de desmemòria, per no dir una altra cosa.
Recentment s'ha sabut que una sentència del Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns preceptes de la llei balear d'avaluació ambiental. Preceptes plens de sentit comú i que només eren petites modulacions del règim general. Idò fora, no hi ha marge de decisió. Això és un exemple més de com una visió i una lectura incapaç d'entendre i articular la diversitat actua i imposa. Són mils i mils de coses com aquestes el que ha fet que molts catalans hagin arribat al punt on són.
Hi ha consciència i voluntat d'acabar amb la involució? De canviar de rumb? D'articular satisfactòriament la diversitat? El temps ho dirà, però si no és aquest el camí a engegar pels que no volen la separació... quin és? El problema és que crec que no hi ha consens ni tan sols en que això sigui l'opció a explorar...