Tots hem sentit a dir que si volem una democràcia de qualitat: el fi no justifica els mitjans. És a dir, que la recerca d'uns objectius determinats, per molt nobles i justs que puguin ser, no permet utilitzar qualsevol instrument ni botar-se formalitats que garanteixen altres valors a protegir (com la transparència, la legalitat, la previsibilitat de l'actuació dels poders públics, la seguretat jurídica...). En el cas de la Covid ningú pot discutir que la finalitat de protegir la salut pública és un objectiu digne i legítim. Ara bé: qualsevol mitjà és vàl·lid per aconseguir aquest fi? Quan el fi justifica els mitjans la tendència cap un règim totalitari i negador dels drets dels ciutadans està servida.
L'estat de dret i la democràcia de bon de veres consisteixen en gran part en limitar el poder. En repartir el poder. En impedir que un poder absolut sigui exercit en solitari per algú. En haver de seguir un procediment amb garanties per prendre una decisió. En evitar l'arbitrarietat i l'abús de poder. En declarar uns drets i llibertats fonamentals que necessàriament han de ser respectats i protegits i que els poders de l'estat no poden vulnerar ni disposar. Són moltes les persones que s'han deixat la pell perquè aquest sistema, amb totes les imperfeccions que es vulgui, sigui una realitat. Si podem xerrar de ciutadans lliures és, en gran part, gràcies a això.
Totes les mesures adoptades arrel de la pandèmia plantegen una tensió en relació a totes aquestes regles tan estructurants d'un règim democràtic. La llibertat de circulació, de manifestació, de reunió, la llibertat d'empresa, el dret de propietat, el dret al treball... poden ser suspesos o limitats d'una manera tan, per dir-ho finament, discrecional com s'està fent?
Vull insistir que no estic qüestionant que s'hagi de lluitar i eliminar la pandèmia. Res més enfora de la meva intenció. Només faltaria. El que estic qüestionant és si cercar aquest objectiu, si cercar un objectiu lloable i d'equitat, permet que tot valgui. El que estic plantejant és quina classe de democràcia tenim si el fi permet l'ús de qualsevol mitjà. I crec que aquesta és una reflexió imprescindible si volem construir un sistema sòlid que, com es diu ara, empoderi als ciutadans, anant més enllà d'una situació concreta i puntual. Eliminar o minvar drets i llibertats fonamentals és una cosa molt seriosa.
Quan la Covid justifica que els Governs en gran part anul·lin el poder legislatiu, per exemple, abusant d'una manera perversa i totalment desproporcionada de la figura extraordinària dels decrets lleis o aprovant una pròrroga de l'estat d'alarma per sis mesos que impedeix que el congrés faci una avaluació cada pocs dies d'una mesura excepcional, quan es donen casos així començam a jugar amb foc. Es trenquen els equilibris de poder i s'avança cap un escenari on el totalitarisme té moltes més opcions de joc.
La pandèmia ha tret a la superfície moltes mancances de les nostres societats. Començant pels nostres sistemes de salut i de residències, seguint per la fragilitat de la nostra economia i de la nostra capacitat de conviure amb el risc, però continuant també pel nostre estat de dret. I això és molt més transcendent del que pot semblar a primera vista. Convé repensar moltes coses. I no fer veure que tot això és irrellevant, perquè no ho és.