jueves. 28.03.2024

Política segmentada i retòrica

Transcorregut gairebé el 75% de la legislatura, és evident que els resultats que presentarà la majoria governant als electors d'aquí a un any, bé són coses realitzades o bé són coses en procés, en tramitació, en execució. Si això és així estam en disposició de tenir una resposta bastant acurada a preguntes claus de cara al futur: haurem assolit un nou model econòmic l'any 2019? El sistema productiu és més diversificat? Els grans temes turístics, com l'ecotaxa, el lloguer turístic, el tot inclòs, s'han consensuat i la seva regulació s'ha solidificat? Hi ha manco barracons a les escoles i més èxit escolar a les aules? Hi ha manco saturació i hem avançat en sostenibilitat? L'índex d'igualtat entre els d'abaix i els d'adalt ha millorat? És més fàcil accedir a un habitatge? Tenim una política comercial que cerqui equilibrar el comerç de proximitat amb el d'atracció?

El balanç en els temes claus de futur com a molt és de llums i ombres. Seria absurd dir que tot s'ha fet malament o que no s'ha fet res. Ara bé, també és absurd dir que els grans temes s'han resolt o que es troben en una via clara de resolució. Més aviat estan, molts d'ells, tan empantanegats com han estat els darrers deu anys, si no més alguns d'ells. En cap àrea clau ens podem enlluernar amb una actuació que clarament demostri un avanç. Certament en relació a la nefasta legislatura Bauzá hem guanyat tranquil·litat. Ara bé, més enllà d'això, coses de calat fetes o que estaran fetes d'aquí a un any no es veuen masses... Davant el que per jo és una evidència, què fan els partits de la majoria i els seus suports mediàtics?

Per una banda, intenten posar molt en valor algunes iniciatives que per determinats segments, normalment pròxims o sensibles a aquestes accions, són de gran transcendència: llei de fosses, llei LGTBI, llei memòria democràtica, derogació llei de símbols.... No critic aquestes iniciatives. Amb totes, en essència, hi estic totalment d'acord. El que dic és que, davant la impossibilitat de presentar grans realitzacions o grans canvis, s'intenta posar molt l'accent en aquest àmbit, arribant a escenes tan poc edificants com la denúncia davant la fiscalia presentada pel Govern pels crims del franquisme que fou arxivada de manera fulminant.

Per una altra banda, i el que és molt pitjor, s'intenta suplir els fets per retòrica. Què haurem fet pel canvi climàtic? Donar voltes al tancament del Murterar, anunciar l'increment de renovables, fer una llei que marca que en uns anys han de passar una sèrie de coses... Segur que està molt bé plantejar reptes a llarg termini i planificar decisions estratègiques. Ara bé, al costat d'això ha d'haver-hi realitats tangibles, ja que si no n'hi ha tot queda en un vaporós futur... I aquest Govern abusa totalment d'això.

A un governant les bones intencions se li suposen, però se li exigeix alguna cosa més. La nova política es veu que encara ha donat més potència a aquesta política d'aparador, on es fan declaracions grandiloqüents sobre temes diversos, siguin de la teva competència o no, però on l'actuació coherent amb la declaració queda sepultada per la complexitat, la burocràcia, els pressuposts, els nous titulars i la nova actualitat, les noves lluites justes,...

Si es fan moltes coses i es prometen moltes més, però el país continua amb els mateixos problemes estructurals deu ser que tenim un problema! I no és un problema de comunicació.

Josep Melià Ques

Diputat del Pi

Política segmentada i retòrica