sábado. 03.06.2023

Venedors i productors

Segons una visió, al món hi ha diferents tipus de persones. Al món de les empreses, bàsicament, hi ha els venedors i els productors. Els venedors tenen grans qualitats comunicatives, els productors solen tenir la capacitat de construir. Per norma, els venedors no solen ser productors, i viceversa. És difícil trobar les dues capacitats en una mateixa persona.

Un venedor és un inventor de fantasies. El venedor típic ens fa somniar, ens fa imaginar l’univers tal com ens agradaria que fos. Ens fa creure que tot és possible. Un cop instal·lats en aquesta creença, ens poden vendre qualsevol cosa, perquè la nostra imaginació s’ha desbocat i els nostres desigs són com un ego que corre lliure i sense control. Gràcies als venedors, la humanitat ha estat capaç d’imaginar utopies meravelloses.

Però es necessita un productor per fer que la utopia esdevingui realitat. El productor toca de peus a terra, analitza els costs i les dificultats, troba respostes a les preguntes i solucions al problemes. I crea.

Els venedors solen ser persones altament extravertides, empàtiques, capaces de sintonitzar amb les masses. Són, també, persones que es saben fer estimar. Cauen bé a gairebé tothom. Son l’ànima de la festa, el centre de totes les mirades, els reis del ball.

Els productors, en canvi, solen ser persones introvertides, fins i tot, de vegades, una mica asocials. Els costa comunicar, s’expressen amb dificultat, sovint els manca empatia. Ningú no vol anar al ball amb un productor.

Al món de la política, els venedors son magnífics caps de cartell. Tenen el carisma necessari per liderar projectes engrescadors. Els venedors solen guanyar les eleccions. Els productors, en canvi, solen ser persones grises, molt eficients en la gestió i en la resolució de problemes. Els productors fan que les institucions funcionin.

La paradoxa de la democràcia és que les masses solen deixar-se il·lusionar pels venedors, però són els productors qui garanteixen que els projectes es facin realitat, que es resolguin els problemes de la ciutadania. Un productor mai no guanyarà una votació, encara que aconsegueixi un reconeixement majoritari de la seva capacitat de gestió i execució.

Tanmateix, això no és més que una versió maniquea d’una realitat molt més complexa. Venedors i productors no són més que estereotips, que ens poden servir fins a cert punt com a hipòtesi explicativa, però no representen, com gairebé totes les hipòtesis, cap veritat absoluta.

Aquests dies, alguns mitjans de comunicació s’han cegat per l’aparença de realitat de la hipòtesi dels venedors i els productors i han caigut de ple en la falsa polèmica dels qui han criticat certs dirigents locals per un excés d’ideologia. “Més gestió i menys ideologia”, hem llegit que demanaven. Francament, em sembla lamentable.

El món necessita tant dels venedors com dels productors. Reclamar d’un batle que sigui només productor i s’abstingui d’imaginar un món i una vida millor és com creure que una fàbrica de sabates funcionarà sense que ningú imagini, pensi i dissenyi les sabates que ens faran caminar amb més fermesa i, també, amb més comoditat. La gestió sense ideologia és conformista.

La ideologia sense gestió no va més enllà de la il·lusió. Ens calen persones que sàpiguen combinar els dos elements amb suma habilitat. I sé que tenim algunes d’aquestes persones al capdavant de les nostres institucions.

Venedors i productors
Comentarios